Se'n va un amic

Ahir el Salva va marxar de New York i de cop m'he sentit una mica sol a la ciutat que mai dorm. Tots aquests dies hem estat discutint les raons que cadascun de nosaltres tenia per quedar-se o per tornar a casa. Hem estat provant d'identificar tots els factors i intentant valorar cadascuna de les forces que ens atreuen i repel·len de New York i Barcelona respectivament.

Jo deia que haviem de trobar a quin costat de l'Atlantic quedava el nostre balanç personal un cop ponderats tots els elements. Famíla, amics, oportunitats, il·lusions, sentiments i tantes altres coses. Mentre xerravem de tot això jo pensava que tenia totes les forces controlades però no m'adonava que en donava una per suposada, com dirien aquí "I took you for granted". Ha estat molt sobtat, no he tingut temps de reaccionar i fins a darrera hora no he descobert que havia de fer un gran esforç per reajustar el meu equilibri cap a NY. Un amic se'n va.

El pes dels amics ha estat molt important tots aquest dies tant intensos. La seva absència però no fa variar el sentit del meu balanç, només el fa una mica més ajustat. I en efecte, constato per tant, que tot aquest temps tenir bons amics aprop no ha estat una necessitat però si un autèntic privilegi. Un luxe del que he pogut gaudir.

Has estat un suport inestimable, un amic lleial, una conversa interessant i inesgotable, una opinió sensata, una companyia genial, un punt de vista prudent, una paciència infinita, un generador de bon rotllo, un company de festa, un savi confessor, un cony de cagadubtes. Aquí hem sigut tots tres, en Fernando també, com una petita família. La que no ens ha faltat quan la nostra era lluny.

Com diu la canço:

"Leaving New York never easy

It's easier to leave than to be left behind"

REM

Viure a aquesta ciutat serà a partir d'ara una mica més dur. Però la amistat que hem forjat és per sempre. Tu tot això ja ho saps, està tot dit. Moltes gràcies company i bona sort.