Aquest cap de setmana he estat al Atlantic City, una petita ciutat a unes tres hores d'autobus de NYC. El cert és que no és un lloc gaire bonic més aviat és fred, brut, deixat i comercial, en canvi el seu principal atractiu són els casinos, el joc i sobretot el poker. AC és el referent del joc de la costa est i és la ciutat amb casinos més propera a New York (on el joc està prohibit). És per això, que ha esdevingut la meca dels jugadors d'aquesta riba dels estats i en particular dels novayorquesos interessats en les apostes.
A mi no m'ha interessat mai el joc. He apostat molt poc a la meva vida - per no dir mai. Hi vaig anar a veure la Jodi i de pas, a conèixer més d'aprop el món del joc i en particular del poker. La Jodi era allà participant un torneig no professional de poker que es celebra al casino Taj Mahal anualment. Ella hi era la convidada d'honor, doncs l'any passat va guanyar el torneig i enguany hi participava en qualitat de "defending Champion".
Una vegada més els US han canviat la meva idea de les coses. De la mateixa forma que la Bobst Library va canviar, ara fa un mes, la meva concepció de les biblioteques. El Taj m'ha fet entendre que els casinos no són només una gran sala de joc sinó un univers de recursos per al joc, les apostes i com no per al lleure i el consum. En efecte, aquests megacomplexos contenen tota l'oferta lúdica i de restauració possible, des de bars, restaurants i hotels a pubs, kareokes i discoteques passant per salons recratius, sales de joc, espais d'apostes i també botigues, franquícies, outlets, xiringuitos o concesionaris. Tot. El poble enfollit, hi va a passar el cap de setmena com qui va al Pirineu i la gent jove hi surt com qui va de festa a Barna i tria la disco del casino com qui decideix sortir per Gràcia o pel centre. Això si, després de només deu minuts allà, descobreixes que qualsevol possibilitat de lleure implica consum o almenys despesa. Obviament.
L'experiència va ser inoblidable. Només arribar et regalen 20$ perquè comencis a jugar... El joc, el vici, les màquines escurabutxaques, l'indústria de la ludopatia, el poker, el torneig, l'hotel, la luxurious room, els restaurants, les botigues, els pubs i locals de festa, les discos. I sobretot, la Jodi, els seus amics, la penya del joc, les converses inverosímils de sobretaula, la festa. I encara també el vici, l'alcohol, el tabac (aquí permès), la maria de nou, el desfasse... en fi. Un cap de setmana força intens i amb molts inputs de cop. Definitivament bestial!!!!! Anyway, em temo que un cop vist l'ambient dels casinos ja no em cal anar a Las Vegas. Ja en parlarem, de moment la vida continua éssent un tòmbola o unes cartes i ella ho sap ben bé.
3 comentaris:
Ara que ja sabem alguna cosa més d'Atlantic City, voldriem saber coses de la Jodi ;-)
Records i abaraçades!
Aixo si, canta!
Ostres, m'alegro de saber que estàs viu i que encara no has caigut a la xarxa del vici i la perdició ;-))))
Publica un comentari a l'entrada