Getting started at NYC life
Ara ja fa un mes que vaig arribar. El procés d'instal·lació i aclimatació a la ciutat ha tingut un ritme frenètic i fins i tot brusc, tot i que algunes gestions han estat força pesades tot ha estat considerablement fàcil i ràpid. En unes tres setmanetes, es pot dir que ja he començat a abandonar el règim transitori de confusió i he passat a un nou permanent caracteritzat sorprenentment per una normalitat genuinament novayorquesa. Ja estic del tot instal·lat i tinc l'allotjament solucionat per 4 mesos, la rutina domèstica ha quedat establerta, la dinàmica acadèmica també ha estat fixada. Ja no em perdo tant sovint al metro, ni estic mitja hora estudiant com arribar als llocs avans de marxar, ni em passo 10 minunts estudiant el funcionament dels establiments avans de demanar un simple entrepà o un café. Esmorxo cada dia un bagel o un donut amb un café aigualit, seguixo les news a la CNN i vaig diariament a la biblioteca a llegir o a preparar algun treball. No és una ciutat fàcil però de seguida t'hi acostumes i els novaiorquesos van molt a la seva però responen amb força amabilitat si els interpel·les. A les classes hi descobreixo lliçons força interessants, un considerable esperit crític i sobretot també un notable esperit autocrític que m'ha sorprès molt gratament.
2 comentaris:
Me n'alegro que tot vagi tan bé i que tornis a donar senyals de vida. Ens tenies abandonats!!
Una abraçada
Marisa
little chikeeeeeeen !
Això, això....aprofundeix i instrueix-nos quan tornis.
Per aquí més del mateix.....i a tú, que et treguin el ballat
Beumi
Publica un comentari a l'entrada