Encara estic esperant notícies de l'NYU sobre la meva admisió. Haig de dir que a hores d'ara, com es pot comprendre, les esperances són molt poques però encara n'hi ha alguna. I crec que sobretot si en queda cap és gràcies a totes i tots als que durant tot aquest procés agònic m'han donat suport i fortalesa. A tots i totes moltes gràcies de tot cor.
1 comentari:
Amic, encara hi ha esperança. Tu véns segur.
Publica un comentari a l'entrada