Dilluns s'aprova l'estatut vergonyant d'un poble agenollat i mesell. Dimarts el govern em traeix per enèssima vegada i dimecres plega el president. La setmana passada vaig descobrir amb dolor que el palau nacional de Moltjuïc havia estat només un gran decorat. Quin país de pandereta! No en queda res de digne, ni partits, ni sindicats, ni mitjans, ni periodistes, ni polítics, ni fiscals, ni palaus. Quin bon govern hem donat al poble i a la terra? M'han usat, rebaixat, vexat, extorquit, embrutit i m'han expulsat com un gos. És aquest el preu del servei al país? Certament he de marxar nord enllà, on diuen que la gent és neta noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Ja tinc ganes de ser-hi, per poder riure'm de tot pelgat i reposar i reflexionar i viure i trobar i retrobar i per tornar també, qui sap, amb renovada força. Tenia molt clar que havia de votar diumenge però aquestes properes eleccions - autonòmiques i no nacionals una volta més encara- ja no sé que fer. Tots els partits m'han decebut molt aquesta legislatura, començant per els meus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada