Gimeno.Blog

Link

2011-07-11T14:17:00.002+02:00

Delivering Solutions Unconventionally

Value Inception

Thoughts on Leadership

2011-06-12T16:09:00.001+02:00

Sent to you by Òscar Gimeno via Google Reader:

Thoughts on Leadership

via AOTUS: Collector in Chief by David Ferriero on 6/3/11

Secretary of Defense Robert M. Gates delivered this year's Commencement Address at the U.S. Naval Academy. In it he reflected on his 46 years of public service—Air Force, CIA, White House, and Pentagon, serving under eight presidents. He states, "From this experience I have learned that real leadership is a rare and precious commodity, and requires qualities that many people possess piecemeal to varying degrees, but few exhibit in total."

Gates' leadership qualities:

Vision—"the ability to get your eyes off your shoelaces… and see beyond the day-to-day tasks and problems."
Deep Conviction—"a strength of purpose and belief in a cause that reaches out to others, touches their hearts, and makes them eager to follow."
Self-confidence—"the quiet self-assurance that allows a leader to give other both real responsibility and real credit for success."
Moral Courage—"the courage to chart a new course; the courage to do what is right and not just what is popular; the courage to stand alone; the courage to act."
Integrity—"for a real leader, personal virtues–self-reliance, self-control, honor, truthfulness, morality—are absolute."
Common Decency—"treating those around you—and, above all, your subordinates—with fairness and respect."

One of the six outcomes of our transformation plan is the creation of an agency of leaders—fostering a culture of leadership as the way we all do our work. I am inspired by the Secretary's words and intend… [ Read all ]

Things you can do from here:

Subscribe to AOTUS: Collector in Chief using Google Reader
Get started using Google Reader to easily keep up with all your favorite sites

El meu nebot Santiago

2010-09-16T20:48:00.003+02:00

Es diu com el meu avi i va nàixer el mateix dia que jo.

En Santiago és un nen ben eixerit!!

Es presenta Orbital40

2010-07-12T21:58:00.004+02:00

El projecte que he estat impulsant des de fa més d'un any com a projecte emblema d'Innopro ha vist avui la llum. Es tracta d'Orbital40, el Parc Científic i Tecnològic de Terrassa. El futur comença aquí...

Som una nació

2010-07-10T21:49:00.002+02:00

Sistema d'Innovació a la Catalunya Central

2010-06-11T23:35:00.003+02:00

Avui Innopro ha presentat a Manresa, la seva proposta d'estratègia per al Sistema Territorial d'Innovació de la Catalunya Central. Reconeixeu quin coautor del treball somriu darrera del H. C. Huguet? ;-)

Falles 2010

2010-03-21T21:51:00.002+01:00

Eventually iPhone

2010-03-18T23:59:00.002+01:00

Ronda Nevada

2010-03-08T19:29:00.003+01:00

Barcelona Gòtica

2010-01-30T20:46:00.003+01:00

Aniversari de casats

2009-12-08T18:40:00.000+01:00

First Wedding Anniversary

2009-12-04T21:15:00.004+01:00

Ja fa un any de casats i contents com el primer dia.

Hem retornat a l'escenari per celebrar-ho i agrair-ho.

I'm giving also thanks for our first year of happy marriage.

Thanksgiving

2009-12-04T20:57:00.005+01:00

This year I am giving thanks for all the family I have in New York and for being able to celebrate Thanksgiving together at home.

And also for the turkey...

I went Wave

2009-10-25T16:54:00.002+01:00

Vacances 09

2009-08-18T13:59:00.003+02:00

Portinatx - Eivissa

Festa Major - Sant Quintí de Mediona

Predicant innovació arreu del país

2009-07-17T09:32:00.002+02:00

Quadrilla als Roures de nou

2009-07-06T22:20:00.007+02:00

Uns anys després que Quadrilla anés als Roures i perpetrés una de les seves més mítiques i celebrades sortides, quadrilla ha tornat a visitar aquells paratges meravellosos. Ha estat un cap de setmana també memorable de tranquilitat, desconnexió i de retrobar els amics. Fantastic!

Part I

Part II

Aquesta vegada no hi van poder ser tots els quadrillers però afortunadament altres amigues i amics s'han afegit a la sortida i l'han fet tant més especial.

Practicing Speleology at Howe's

2009-06-09T05:21:00.002+02:00

Una excursioneta per Montserrat

2009-06-01T11:39:00.003+02:00

The MBA Oath

2009-05-31T23:13:00.003+02:00

Lately, I have been following the HBR Debate about what could be done to fix the business schools that created business men able to lead our economy near to the bankrupcy. Fortunately, after reading about so many arguments in favor and against the role of MBA's in this global downturn, I am glad to notice a really courageous and meaningful initiative. This is the MBAoath which I invite you to sign.

La lliçó d'avui

2009-05-29T01:01:00.003+02:00

"Que la sort ens enganxi treballant!!"

Today's quote

2009-05-05T18:46:00.000+02:00

“If you think education is expensive..... try ignorance”

Congratulations from the Senate State of New York

2009-04-13T16:14:00.002+02:00

Thanks a lot Hugh!!!

Congratulations from the New York State Assembly

2009-03-31T23:05:00.003+02:00

Thank you very much Jim!!!!

Hope

2009-02-11T20:15:00.004+01:00

La Catalunya Romàntica

2009-02-08T21:57:00.002+01:00

Announcement

2009-02-08T21:37:00.005+01:00

Here is the printed versión:

and here you have the link to the

Schenectady The Daily Gazette

Sweet!!!

Paris. L'Amour...

2009-01-26T20:34:00.004+01:00

Fent repàs a un gran any

2008-12-22T00:20:00.001+01:00

Vegeu el repàs a TheGimenos

El Nadal plegats

2008-12-21T21:55:00.002+01:00

Ens hem Casat!!

2008-12-21T21:38:00.001+01:00

Halloween Barack o'lantern

2008-10-27T22:23:00.003+01:00

La Mercè 2008

2008-10-26T20:23:00.005+01:00

Gegants

Correfoc

Ciutat

Vivim junts a la Ronda

2008-10-26T20:00:00.004+01:00

Innovació i empreneduria

2008-09-12T12:45:00.009+02:00

El dia primer de setembre he començat una aventura professional i personal que significa una gran oportunitat i sobretot un gran repte per mi. Empreneduria perquè tot just comencem i de zero i Innovació com a missió, Innopro Global Services es proposa:

"Promoure la competitivitat i el creixement econòmic mitjançant l’oferta de serveis de consultoria d’innovació, projectes de territoris innovadors i l’impuls de noves empreses innovadores."

Properament més informació.

Nits d'estiu a Barcelona

2008-08-08T01:43:00.004+02:00

Museu tèxtil i de la indumentària, canyeta, can perellada, vi blanc fresquet, cigaló, noia d'esquena, paquis, rambleta de la ribera, brazil, princesa, montcada, born, sofia, caipirinha, bicing, hot, fosar de les moreres, flama, en flames, ONG, argenteria, gelats, via laietana, birra, correus, monasterio, brazileiro, port, calor, passeig, ample, lleche pantera, avinyò, cool, abuelo, musiqueta, penyeta, orwel, urbana, temple stone, shawarma, falafel, reial, aire condicionat, jamboree, segurata, karma, sidecar, cubatet, pipa club, flyers, glaciar, rambles, noies, ambient, llaunes, canaletes, aigua, rambla, guiris, city hall, terrassa, gintònic, maquina, festot, esgotats i post.

Soparet prevacancil escolta

2008-07-27T16:00:00.002+02:00

Karadzic Arrestat

2008-07-22T01:46:00.002+02:00

A cada porc li arriba el seu Sant Martí

4th July Celebration

2008-07-05T21:49:00.003+02:00

4th july 5th july a Montjuïc

Festes d'estiu

2008-07-05T14:48:00.005+02:00

Flower Power Party - Formentera Wellcome Summer Party - Barcelona

Israel

2008-06-15T18:01:00.006+02:00

El desert

El Mar Mort

Amics i familia

El Mur de les Lamentacions

Catalunya - Argentina

2008-05-25T02:12:00.001+02:00

Estem promesos! | We're Engaged!

2008-05-06T00:57:00.005+02:00

Després d'un any i mig junts, la Jodi i jo ens hem promés feliçment en matrimoni. Visca! Aquest pont de maig vam anar a un lloc molt bonic del Prospect Park a Brooklyn. Allà li vaig declarar el meu amor i li vaig oferir un anell com a simbol del meu compromís, i ella va acceptar-lo amb joia. Estem tots dos molt feliços i il·lusionats de començar aquesta nova fase de la nostra aventura plegats.

Comiat de São Paulo

2008-04-18T15:44:00.002+02:00

De ruta per São Paulo fins al Mato Grosso

2008-04-06T17:33:00.005+02:00

Vacances a la Bahia

2008-03-31T06:09:00.008+02:00

Trancoso Caraíva Praia do Espelho Descans i planificació...

... i sobretot molta felicitat

De visites a São Paulo

2008-03-20T00:59:00.001+01:00

MASP - Museu de Arte de São Paulo

Volta a Rio

2008-03-18T02:50:00.004+01:00

Museu de la Llengua Portuguesa

2008-03-01T17:23:00.015+01:00

Hi vaig trobar moltes coses interessants de saber sobre aquesta llengua germana i també aquesta poesia sobre l'exili que em va corprendre.

Canção do Exílio

"Minha terra tem palmeiras,
Onde canta o Sabiá;
As aves, que aqui gorjeiam,
Não gorjeiam como lá.

Nosso céu tem mais estrelas,
Nossas várzeas têm mais flores,
Nossos bosques têm mais vida,
Nossa vida mais amores.

Em cismar, sozinho, à noite,
Mais prazer encontro eu lá;
Minha terra tem palmeiras,
Onde canta o Sabiá.

Minha terra tem primores,
Que tais não encontro eu cá;
Em cismar — sozinho, à noite —
Mais prazer encontro eu lá;
Minha terra tem palmeiras,
Onde canta o Sabiá.

Não permita Deus que eu morra,
Sem que eu volte para lá;
em que desfrute os primores
Que não encontro por cá;
Sem qu’inda aviste as palmeiras,
Onde canta o Sabiá."

Gonçalves Dias

Carnaval a Rio

2008-03-01T17:23:00.007+01:00

Comiat a Maria

2008-01-27T02:54:00.000+01:00

"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo."

Miquel Martí i Pol

Cap d'any 2007 junts a BCN

2007-12-31T19:27:00.000+01:00

2007 ha estat un dels anys més afortunats que recordo.

Espero que el 2008 sigui també força profitós per tothom.

Jo el començaré vivint moments de joia també a Barcelona.

Imatges de São Paulo

2007-12-09T13:54:00.000+01:00

La vida aquest mesos a São Paulo s'ha centrat basicament en la feina. Només el fet de viure aquí ja és tota una experiència en si mateix, però la he estat experimentant des de la quotidianitat i així no han esdevingut grans gestes. Al matí em llevo a l'hotel i esmorço allà mateix. He de confessar que m'he enganxat a esmorçar papaia al matí, molt dolça, saludable i digestiva. Per anar a treballar agafo un taxi i em dipososo amb infinita paciènica a creuar el més horrorós dels caos circulatoris del mon en un trajecte considerablment curt però de durada sempre imprevisible.

El despatx és a un edifici de 25 plantes des d'on se sent els helicopters que porten els executius a treballar, aterrar a les plantes superiors. Per dinar s'acostuma a fer un bufet d'amanides i de carns. No es troba gaire peix excepte el salmó que també és molt popular. I el que m'encanta és que el menjar s'acompanya sempre amb sucs naturals. Els paulistes treballen molt i són gent molt seriosa a la feina. Res de samba en entorns laborals: professionalitat i dedicació. Malgrat que l'empresa a la qual treballo és molt gran i fan moooolts diners es pot veure cada matí ben d'hora, el president o el CFO o el COO asseguts al seu despatx treballant i fins tard. Per cert gent molt jove. El seu despatx té la porta sempre oberta i és tancat només per un vidre sense cortines que li dona una absoluta proximitat a tot el personal que treballa just al costat en una sala diafana. La majoria de treballadors de les oficines centrals són traders. Treballen amorrats a diverses pantalles enormes connectades a les principals borses mundials per tancar operacions milionaries de compra i venda de cafè, cotó, sucre, suc de tarnja i soja i futurs i altres productes financers. Més enllà dels despatxos hi ha més de 25 fàbriques i hisendes distribuïdes arreu del Brasil que produeixen i tracten tots aquest productes.

Brasil és ben bé la granja del mon. Aquí es pot veure de forma salvatge l'espoli de riquesa que pateix. Cada dia milions de tones de productes agricoles parteixen en bucs monstruosos des dels ports brasilers cap a Europa, America o el Japó. Al Brasil hi ha unes enormes desigualtats socials. Hi ha pocs, molt rics i molts, molt pobres. Això també és nota força a São Paulo. Tot allò que vulguis comprar ho pots trobar o molt barat i de poca qualitat o molt bó i de luxe. No hi ha terme mig. No hi ha classe mitja, no hi ha botigues ni restaurants per un assalariat estandard europeu. Només hi ha l'espai del comerç de perfil baix o pel de luxe. Brutal.

Jo no he percebut sensació d'inseguretat a la ciutat tot i que els seus ciutadans sempre em recomanen que vagi amb molt de compte. El que si que es pot constatar amb tristesa és que als barris rics (on és el meu hotel) totes les cases son envoltades amb tanques de seguretat, reixes, filferros, torres de vigilància i camares i agents uniformats. Tot plegat fa que no sigui possible pasejar pels carrers agradablement. Només es pot veure murs i reixes. La gent no paseja, només surt de casa amb el cotxe i sense parar condueixen fins al lloc on van al qual entren amb el cotxe practicament sense trepitjar el carrer. També s'han robat a si mateixos el carrer i el plaer de viatjar.

Respecte de els treballs al camp hi ha molta cosa per explicar malgrat que jo no la he vist. Si he vist però com el govern de Lula ha creat un cos especial de la policia per lluitar contra l'esclavatge. Així és al Basil al segle 21 en aquest mon un vivim avui encara hi queden esclaus. En recorda aquells agents de l'INEM que anaven per els camps de Penedès durant la verema buscant treballadors sense assegurar. Aquí però busquen esclaus que treballen sense drets en la tala de canya de sucre i altres productes. Quan vaig coneixer aquest fet esgarrifós vaig temer ser testimoni d'això o treballar per aquest tipus d'explotació. El que he vist però a les hisendes i plantes que he visitat no ha estat això. Afortunadament he descobert entorns laborals molt dignes sense cap mena de discriminació, amb cura per mesures de protecció i de seguretat i higiene al treball i amb la potenciació de programes socials a nivell local. Potser només és una façana però no he pogut anar més enllà. Jo crec que el més fort de l'espoli del tercer món és que es pordueix a nivell nacional. No es tracta només de treballadors explotats sino de la riquesa natural d'un país essent drenada sistematicament cap al nord.

El meu dia acaba sempre molt tard, normalment només em queden forçes per fer un sandwich o una amanida i anar cap a l'hotel a descansar. Aquest cap de setmana però hi ha hagut els primers simptomes de canvi de reactivació de la vida social. El temps a virat definitivament cap a l'estiu i ja he començat a gaudir de la piscineta de l'hotel. Divendres vaig anar a fer unes birretes amb la penya de la feina i del client. Molt adequat i més civilitzat que currar com un boig fins a les tantes. A banda d'això dissabte em vaig fotre una farra amb ets i uts pels locals més cools de la ciutat. Molt bon rotllo, molt bon ambient i en efecte unes dones impresionants i molt simpàtiques. Això ja comença a semblar el Brasil que jo anelava. A tots aquells que s'animin a visitar el poble a SP ja els puc mostrar alguns racons de la festa paulista. Up to you.

Avinduda Faria Lima des de la meva oficina.

Vista lletjota des de l'hotel

Primeres mostres de la nit paulista

Primers dies a Sao Paulo

2007-11-03T00:27:00.000+01:00

Ja fa uns dies que soc al Brasil. Tot i que el meu allotjament ha estat fixat a un apartament deliciós a Sao Paulo, en realitat no hi he estat gaire a la ciutat. He estat bàsicament viatjant arreu del país visitant instal·lacions industrials i agrícoles. He visitat una fàbrica enorme de suc de taronja a la regió interior de l'estat de Sao Paulo. He estat a les seves corresponents fazendas que són les grans hisendes on es produeix la taronja. He volat fins a Marília a visitar una planta tractadora de cotó, he vist un port de càrrega per a l'exportació massiva de productes agrícoles a granel i en contenidors cap a ultramar. He anat a Riberao Preto a conèixer diverses fàbriques enormes de tractament de canya per a la producció de sucre i alcohol. He dormit a una usina de sucre monstruosa al mig de Mato Grosso do Sul i en mig d'un mar de camps on hi viuen en colònies industrials, pròpies del segle passat, comunitats senceres de més de 200 famílies treballadores. Aquí a Sao Paulo, en canvi he mantingut reunions a edificis on els executius arriben en helicòpter, m'he allotjat a grans hotels i he localitzat la botiga de Tiffany. I en general estic molt impressionat. Això està essent certament una aventura. I realment té tots els seus elements: descoberta, aprenentatge, enriquiment i també repte. No tot ha estat fàcil. El país és nou i la ciutat és molt dura i costa adaptar-s'hi. No hi ha transports públics i tot s'ha de fer en taxi en mig d'un caos circulatori permanent. El portuguès s'entén força bé però no prou per comunicar-se amb comoditat els primers dies. El projecte professional és apassionant però les expectatives són molt altes i la pressió també. Treballem molt.

En qualsevol cas estic content. Ara el repte però és encara adaptar-me a la ciutat, aprendre portuguès i integrar-me a la vida social i afegir veritable valor per al meu client a través del meu treball. No és poc. El compromís és ferm i la il·lusió també.

Aquest cap de setmana també és de tres dies per què el divendres se celebra Tots Sants. O sia que he tingut temps per relaxar-me i gaudir de la piscina de l'hotel. ;-) Confesso que ja m'he implementat la meva primera caipirinha, la meva picanha i els meus esmorzars gloriosos amb fruites tropicals a dojo. La ciutat no m'ha semblat de moment massa atractiva però ja he descobert un parell de restaurants i locals dignes, com aquest, pel meu barri. Encara tinc feina en aquest sentit. El clima és molt temperat no fa fred però tampoc calor. Jo m'imaginava que seria molt més càlid. Ara som a la primavera virant cap a l'estiu. De moment està fent un clima molt humit amb pluges i sol intermitentment. És curiós que si estic aquí efectivament fins a l'abril hauré pogut fugir de l'hivern durant un any i mig. Amb això de la globalització tampoc les estacions no són ja el que eren. Jo viuré un any i mig a l'estiu!!!

Marxo al Brasil

2007-10-20T20:11:00.000+02:00

La vida dona moltes voltes. Fa uns dies que buscava feina, de fet, des que vaig tornar de New York. La recerca ha estat intensa, tot i així, en cap de les meves travesses havia imaginat un desenllaç semblant. El fet és que ja la he trobat, a una empresa consultora, que hem proposa anar a col·laborar a un projecte força interessant i engrescador a Sau Paulo per un mig any. Des que vaig acceptar la generosa oferta el dimarts passat els fets s'han precipitat i marxo a tròpic aquesta mateixa matinada. Estic molt il·lusionat però també una mica acollonido. És un gran repte professional i una nova aventura personal que gràcies a les favorables condicions laborals, em permetrà compatibilitar-los considerablement amb la meva vida emocional. No he pogut comunicar-ho a tothom qui voldria ni acomiadar-me del poble com hagués desitjat. Ja correrà. Estic content doncs, i marxo prest. A partir de demà, Brasil.

Buscant feina

2007-10-15T18:35:00.000+02:00

Si, fonamentalment, aquest dies m'estic dedicant a full time a buscar feina. Enviant molts currículums. fent entrevistes, tests, casos, etc... un infern!!! És bastant dur buscar feina (sense feina) després de diversos mesos d'inactivitat laboral. En qualsevol cas el que és més difícil encara és prendre decisions professional a llarg termini que podem acabar afectent de forma radical tota la teva vida. Cap a on encarar-se!!! Quin tipus de feines, posicions, projectes o empreses cal focalitzar? En moments vitals durs i decisius escric aquest post ple d'esperança i d'incertesa.

Stick around

2007-09-10T04:16:00.000+02:00

Welcome. This is a happiness-bound Òscar's Local Blog. Please stand clear of the closing doors.

34 anyets a Brooklyn

2007-08-09T14:18:00.000+02:00

En efecte, avui n'he fet 34!! Tot i que la quantitat ja comença a ser digna, afortunadament puc dir que aquest aniversari arriba en un moment molt dolç de la meva vida. Que així sigui per molts anys!

Sis mesos junts

2007-07-27T21:03:00.000+02:00

Six montths of joy!!! I mean Jodi ;-)

Transcatalanism

2007-07-16T23:14:00.001+02:00

1er Aniversari

2007-07-03T22:07:00.000+02:00

Avui fa un poc més d'un any, vaig publicar el primer post d'aquest bloc. Un amic que també celebra el seu primer aniversari blocaire m'ho ha fet recordar. També en el meu cas, el gir que pot arribar fer la vida només en un any és força sorprenent. Certament la vida dona moltes voltes. Ara celebro la primera d'aquest bloc i una de les milloretes que jo mateix he viscut: 2007 on fire!

MBA per ESADE

2007-07-02T22:00:00.000+02:00

Aquest passat divendres es va celebrar a la Llotja de mar de Barcelona l'acte de graduació dels Masters in Business Administration d'ESADE. Amb aquesta cerimònia jo mateix esdevinc MBA. Han estat dos anys d'estudi, de treball, de son i molt d'esforç, però ha pagat molt la pena sobretot aquest darrer semestre d'intercanvi a NYC. Certament aquest grau m'ha canviat la vida. He après moltes coses i ara espero continuar-ho fent en l'entorn empresarial. Moltes persones m'han acompanyat i ajudat durant aquest temps. A totes i tots, moltes gràcies.

Fotografia gentilesa de Salva Codina

A Barna per uns dies

2007-06-09T22:23:00.000+02:00

Aquest proper dilluns seré uns dies a Barcelona. Només m'hi estaré una setmaneta i després tornaré a NY a passar-hi l'estiu. Se'm fa una mica extrany tornar a casa. NY té una forma de fer-te sentir ciutadà i una atracció tal, que em sembla que també ara marxo una mica de casa meva. Tinc curiositat i por de com em sentiré un cop a Barcelona. Potser tindré ganes de tornar a marxar, potser voldré no marxar mai més. A voltes els sentiments són del tot imprevisibles. Veurem com reacciono aquesta vegada. El que senti aquests dies pot condicionar força les decisions que prengui en el futur immediat.

Se'n va un amic

2007-05-25T04:48:00.000+02:00

Ahir el Salva va marxar de New York i de cop m'he sentit una mica sol a la ciutat que mai dorm. Tots aquests dies hem estat discutint les raons que cadascun de nosaltres tenia per quedar-se o per tornar a casa. Hem estat provant d'identificar tots els factors i intentant valorar cadascuna de les forces que ens atreuen i repel·len de New York i Barcelona respectivament.

Jo deia que haviem de trobar a quin costat de l'Atlantic quedava el nostre balanç personal un cop ponderats tots els elements. Famíla, amics, oportunitats, il·lusions, sentiments i tantes altres coses. Mentre xerravem de tot això jo pensava que tenia totes les forces controlades però no m'adonava que en donava una per suposada, com dirien aquí "I took you for granted". Ha estat molt sobtat, no he tingut temps de reaccionar i fins a darrera hora no he descobert que havia de fer un gran esforç per reajustar el meu equilibri cap a NY. Un amic se'n va.

El pes dels amics ha estat molt important tots aquest dies tant intensos. La seva absència però no fa variar el sentit del meu balanç, només el fa una mica més ajustat. I en efecte, constato per tant, que tot aquest temps tenir bons amics aprop no ha estat una necessitat però si un autèntic privilegi. Un luxe del que he pogut gaudir.

Has estat un suport inestimable, un amic lleial, una conversa interessant i inesgotable, una opinió sensata, una companyia genial, un punt de vista prudent, una paciència infinita, un generador de bon rotllo, un company de festa, un savi confessor, un cony de cagadubtes. Aquí hem sigut tots tres, en Fernando també, com una petita família. La que no ens ha faltat quan la nostra era lluny.

Com diu la canço:

"Leaving New York never easy

It's easier to leave than to be left behind"

REM

Viure a aquesta ciutat serà a partir d'ara una mica més dur. Però la amistat que hem forjat és per sempre. Tu tot això ja ho saps, està tot dit. Moltes gràcies company i bona sort.

Família i amics a la City

2007-05-10T21:07:00.000+02:00

Nova etapa a NY

2007-05-10T20:01:00.000+02:00

Avui hem celebrat el 175th Commencement de l'NYU. Aquesta cerimònia anual de graduació fa que tots els voltants de Washington Square s'engalanin de congratulacions i togues morades. Amb el final de curs acabo la meva etapa d'estudinat a NYC. Efectivament els cursos s'han acabat i amb els crèdits feliçment obtinguts aquí estevinc MBA (mestre en administració d'empreses :-).

Coincidint amb aquesta transició també he canviat d'apartament i de barri. La setmana passada vam deixar el pis de Greenwich que durant quatre mesos aquesta ha estat la nostra llar. Ara els room mates es dispersen i reconec que ha estat un plaer compartir aquesta aventura amb ells. El mes de maig el passaré provisionalment a Chelsea mentre intento trobar un nou allotjament per la resta de l'estiu a Brooklyn, que el pressupost no dona per seguir vivint a Manhatan. Amb el final dels estudis però no acaba la cingladura a la city i una nova etapa laboral comença. He trobat una feina en qualitat pràctiques per a una start-up fundada per un company català. Així he aconseguit extendre la visa fins al setembre i passaré l'estiu aquí treballant, practicant english i gaudint la ciutat la seva gent.

Poker i casinos a Atlantic City

2007-03-09T23:08:00.000+01:00

Aquest cap de setmana he estat al Atlantic City, una petita ciutat a unes tres hores d'autobus de NYC. El cert és que no és un lloc gaire bonic més aviat és fred, brut, deixat i comercial, en canvi el seu principal atractiu són els casinos, el joc i sobretot el poker. AC és el referent del joc de la costa est i és la ciutat amb casinos més propera a New York (on el joc està prohibit). És per això, que ha esdevingut la meca dels jugadors d'aquesta riba dels estats i en particular dels novayorquesos interessats en les apostes.

A mi no m'ha interessat mai el joc. He apostat molt poc a la meva vida - per no dir mai. Hi vaig anar a veure la Jodi i de pas, a conèixer més d'aprop el món del joc i en particular del poker. La Jodi era allà participant un torneig no professional de poker que es celebra al casino Taj Mahal anualment. Ella hi era la convidada d'honor, doncs l'any passat va guanyar el torneig i enguany hi participava en qualitat de "defending Champion".

Una vegada més els US han canviat la meva idea de les coses. De la mateixa forma que la Bobst Library va canviar, ara fa un mes, la meva concepció de les biblioteques. El Taj m'ha fet entendre que els casinos no són només una gran sala de joc sinó un univers de recursos per al joc, les apostes i com no per al lleure i el consum. En efecte, aquests megacomplexos contenen tota l'oferta lúdica i de restauració possible, des de bars, restaurants i hotels a pubs, kareokes i discoteques passant per salons recratius, sales de joc, espais d'apostes i també botigues, franquícies, outlets, xiringuitos o concesionaris. Tot. El poble enfollit, hi va a passar el cap de setmena com qui va al Pirineu i la gent jove hi surt com qui va de festa a Barna i tria la disco del casino com qui decideix sortir per Gràcia o pel centre. Això si, després de només deu minuts allà, descobreixes que qualsevol possibilitat de lleure implica consum o almenys despesa. Obviament.

L'experiència va ser inoblidable. Només arribar et regalen 20$ perquè comencis a jugar... El joc, el vici, les màquines escurabutxaques, l'indústria de la ludopatia, el poker, el torneig, l'hotel, la luxurious room, els restaurants, les botigues, els pubs i locals de festa, les discos. I sobretot, la Jodi, els seus amics, la penya del joc, les converses inverosímils de sobretaula, la festa. I encara també el vici, l'alcohol, el tabac (aquí permès), la maria de nou, el desfasse... en fi. Un cap de setmana força intens i amb molts inputs de cop. Definitivament bestial!!!!! Anyway, em temo que un cop vist l'ambient dels casinos ja no em cal anar a Las Vegas. Ja en parlarem, de moment la vida continua éssent un tòmbola o unes cartes i ella ho sap ben bé.

Discrepància

2007-02-24T00:04:00.000+01:00

A Amèrica hi ha moltes amèriques. Generalitzar sobre els estats units, en si mateix és un absurd, perquè és un país ple de diversitat, varietat i de contrastos. Aquí hi ha de tot; el bo i el dolent, s'hi pot trobar el millor i també el pitjor. Hi ha certes però, que m'ha sorprès molt trobar als US - i que sembla que arrelen sobretot a NY - aquestes són: una enorme capacitat d'autoconeixement sobre el seu propi país, un profund i general esperit crític i més enllà d'això una enorme i valiosíssima capacitat d'autocrítica. La crítica i la discrepància a NY són norma.

El Woolworth

2007-02-23T23:43:00.000+01:00

Aquest és l'edifici Woolworth. És el gratacels més antic de la ciutat i també és un dels més bonics. Està construit amb un estil que imita l'arquitectura gòtica, de manera que el seu hall sembla talment una catedral i els seus acabats són plens de detalls propis d'aquesta, com els arcs ogivals a les finestres o les gàrgoles amb forma de monstres a les cornises. Les plantes inferiors del Woolworth són també part de les instal·lacions de la NYU i precisament és aquí on faig les meves clases d'anglès. Em va perfecte perquè és molt aprop de casa i així hi puc anar caminant dos matins a la setmana a aprendre de lletres. Les classes són força divertides i el grup és reduït i molt heterogeni, no hi ha cap estudinant del mateix país d'aquesta manera és impossible canviar d'idioma i els accents es barregen de forma molt original.

Getting started at NYC life

2007-02-14T04:30:00.000+01:00

Ara ja fa un mes que vaig arribar. El procés d'instal·lació i aclimatació a la ciutat ha tingut un ritme frenètic i fins i tot brusc, tot i que algunes gestions han estat força pesades tot ha estat considerablement fàcil i ràpid. En unes tres setmanetes, es pot dir que ja he començat a abandonar el règim transitori de confusió i he passat a un nou permanent caracteritzat sorprenentment per una normalitat genuinament novayorquesa. Ja estic del tot instal·lat i tinc l'allotjament solucionat per 4 mesos, la rutina domèstica ha quedat establerta, la dinàmica acadèmica també ha estat fixada. Ja no em perdo tant sovint al metro, ni estic mitja hora estudiant com arribar als llocs avans de marxar, ni em passo 10 minunts estudiant el funcionament dels establiments avans de demanar un simple entrepà o un café. Esmorxo cada dia un bagel o un donut amb un café aigualit, seguixo les news a la CNN i vaig diariament a la biblioteca a llegir o a preparar algun treball. No és una ciutat fàcil però de seguida t'hi acostumes i els novaiorquesos van molt a la seva però responen amb força amabilitat si els interpel·les. A les classes hi descobreixo lliçons força interessants, un considerable esperit crític i sobretot també un notable esperit autocrític que m'ha sorprès molt gratament.

Des de NYC

2007-02-02T05:35:00.000+01:00

En efecte, aquestes són les vistes des del meu apartment a NYC.

Hi vaig aterrar el 18 de gener i això i moltes altres coses que van passant confirmen que enguany serà un gran any. La veritat és que no he tingut gens de temps per actualitzar el blog perquè vaig de cul a la gran ciutat. Tot és una mica complex per un amateur a la megàpolis. Fa un fred que pela, la ciutat és brutal i de moment tot està sortint sobre rodes. Això està esdevenint un trionf absolut. Estic entusiasmat amb la ciutat, la gent, la universitat i la vida aquí.

El cert és que cada dia és una aventura nova, amb nous personanges, nous paisatges i sorprenents arguments. A voltes si que tinc la sensació d'haver entrat a una pel·licula....però és collonut. Intentaré anar desgranant els seus episodis més sovint.

Els reis ja han arribat

2007-01-04T20:47:00.000+01:00

Si, a casa meva enguany, els reis ja han passat i m'han deixat el millor regal que em podien fer: un viatge, una il·lusió. Me'n vaig a New York!!!!!!!

Hi vaig a acabar l'MBA que estic fent a través d'un programa d'intercanvi amb la New York University. Ha estat un procés molt llarg i dur que m'ha dut als límits de la meva fortalesa i fins i tot de la meva desesperança però ha acabat feliçment. El 2007 en el qual jo havia dipositat moltes esperances efectivament comença generós. Aquest serà un gran any, no en va el set és el meu número preferit. Per cert, properament obriré un altre blog específic sobre les meves aventures allà.

Comiat de l'any amb Raimon

2006-12-30T19:34:00.000+01:00

Ahir al vespre vaig anar amb una bona amiga a un concert d'en Raimon al Palau de la Música Catalana. Va ser una magnífica forma d'acomiadar un any que ha estat difícil i ple d'incertesa. El concert que fou absolutament deliciós, em va permetre trobar uns instants per fer repàs de l'any i per recordar alguns dels bons moments que he passat. Mentre feia balanç m'adonava que malgrat tot, han estat força les coses bones que m'han passat i que he fet enguany. Per al 2007 tinc la il·lusió d'esvair els dubtes i interrogants plantejats i de trobar nous i engrescadors projectes . Bon any!

Es fa llarg, es fa trist, esperar

2006-12-21T01:42:00.000+01:00

Encara estic esperant notícies de l'NYU sobre la meva admisió. Haig de dir que a hores d'ara, com es pot comprendre, les esperances són molt poques però encara n'hi ha alguna. I crec que sobretot si en queda cap és gràcies a totes i tots als que durant tot aquest procés agònic m'han donat suport i fortalesa. A tots i totes moltes gràcies de tot cor.

Mail-to-Blogger Test

2006-11-22T01:28:00.000+01:00

No tinc accés a Internet i estic intentant generar un post al blog en aquestes condicions a través del correu electrònic.

Això és una prova de funcionament del servei Mail-to-Blogger que permet solucionar aquest problema amb facilitat i senzillesa.

Alea Jacta Est

2006-11-17T18:30:00.000+01:00

TOEFL Exam

2006-10-28T21:02:00.000+02:00

Ara ja fa dies que no actualitzava el blog, no és perquè ja me'n hagi cansat. El fet és han coincidit una sèrie de circumstàncies adverses a la meva expresivitat. En primer lloc ja fa dies que no em passa res d'extraordinari, res que em generi la necessitat de compartir-ho al blog, en segon terme he estat molt ocupat treballant i estudiant i finalment he passat un període d'incertesa severa que ha fet que no em sentís extremadament expansiu. Tot plegat :-) el blog aturat....en fi!

Darrerament he estat estudiant molt!!!!; diverses disciplines; precisament ahir vaig fer un exàmen i dilluns en tinc una altre. Avui he estat tot el dia a la sala d'estudis i demà probablement faré el mateix. L'exàmen de divendres em va anar força bé i el cert és que gran part l'èxit es deu a una sessió conjunta d'estudi que vaig fer amb uns amics: la Laia, el Marc i en Juan. Durant aquella sessió, en la que vam discutir la major part dels conceptes clau de l'assignatura, vaig prometre que esmentaria el fet al blog. Aquí està el meu agraïment.

De totes formes, allò que està prenent-me la major part del temps i sobretot la major part de l'energia vital aquests darresrs dies, és la preparació de l'exàmen d'anglès TOEFL - que és abreviatura de Test of English as a Foreing Language. Aquest és el test que fan servir les universitats nord americanes per verificar la capacitat de comprensió i d'expresió en anglès que tenen les persones foranes que sol·liciten anar-hi a estudiar.

Aviat hauré de passar aquesta prova i d'ella en dependrà tot el meu futur immediat. Too much pressure!!!

Jo també vull un estat propi

2006-09-04T23:57:00.000+02:00

En el marc de les accions i activitats que s'organitzen arreu del país per celebrar la Diada Nacional en Xavier Mir ha tingut l'encertada idea de convocar una acció col·lectiva a la blogosfera catalana. Es tracta de penjar tots un post amb el mateix títol on s'expressi el desig d'un estat propi per Catalunya. Moltes felicitats i moltes gràcies Xavier per la teva iniciativa. Amb aquest post m'adhereixo a la convocatòria i reclamo un estat propi per als Països Catalans lliures i unificats. Després de la recent vexació de l'estatut o de les seleccions esportives que se'ns neguen i alhora s'usen com a arma d'espanyolització és fàcil concloure, per enèssima vegada, que només el camí de l'independència ens mena la llibertat i a la nostra plenitud com a nació. Visca la terra!

Fotoblog estiuenc

2006-09-03T23:05:00.000+02:00

Aquest estiu el blog ha esdevingut més aviat un fotoblog. Això són una varietat especial de blogs creats només a base de posts formats simplement per una fotografia i un breu comentari opcional. Un dels llocs web més populars de la xarxa per a crear aquest tipus de blogs i penjar-hi fotos és Fotolog, una eina de comunicació senzilla però alhora molt poderosa. Acompanyat d'aquest format de blog més fresc i perquè no dir-ho també menys laboriós, he passat unes vacances certament delicioses i també senzilles i variades. A través de les fotos crec que és possible mostrar una pinzellada del que és fa i també sobretot del que se sent: molt bon rotllo!!!! Amb aquetsa foto de la mítica Cala Estreta acomiado el període estival i l'estil de fotoblog.

Brasil a la Barceloneta

2006-08-29T17:33:00.000+02:00

Aste Nagusia Bilbotarra 06

2006-08-27T17:55:00.000+02:00

English Summer Track

2006-08-24T15:39:00.000+02:00

Sant Quintí de Mediona 06

2006-08-21T13:12:00.000+02:00

Gràcia 06

2006-08-21T13:09:00.000+02:00

Cabo de Gata

2006-08-21T12:30:00.000+02:00

Festes a Gasteiz

2006-08-16T14:07:00.000+02:00

La nit La quadrilla La lluita El matí

Concerts a la fresca

2006-08-16T13:48:00.000+02:00

Amparanoia, Manu Chao i Obrint Pas per Chiapas a Nou Barris (18/06/2006)

Ziggy Marley & Richard Bona al Poble Espanyol (21/07/2006)

Indecència al Sahara

2006-07-31T23:30:00.000+02:00

Els dies 13 i 14 de gener d'enguany dos nens africans de 10 i 12 anys van morir atropellats pels camions del Rallie Paris-Dakar. Crec que fou una veritable indecència i una vergonya humana. La prepotència amb la que el primer món explota els recursos dels països pobres i amb la que a sobre, n'utilitza el territori per practicar-hi "esports" de risc i malbaratament és monstruós i indigne. Em sento més trist encara pel protagonisme de la participació catalana a la macabra cursa. Aquests assassinats repugnants van ésser els detonants de la meva decisió de crear aquest blog. Són molts els fets de l'actualitat global que quotidianament m'indignen i són moltes les ocasions en les que al llarg de l'any voldria tenir un altaveu enorme per cridar de ràbia per les injustícies diàries que esdevenen a casa i arreu del mon i què tothom em sentís. El blog em sembla una espècie d'altaveu que, encara que virtual i limitat, permet fer arribar a més gent les coses que necesito dir a tothom. Malgrat això, finalment no són només les denúncies allò que a voltes tinc necessitat d'explicar aquí, sinó en general les grans emocions i algunes reflexions que van marcant el dia a dia de la vida. Deixo doncs, amb aquest post, la justa constància d'una emoció viscuda de profunda indignació i en endavant intentaré deixar el registre dels sentiments intensos de tota índole que vagin pautant la meva actualitat vital.

Peter Pan

2006-07-26T02:03:00.000+02:00

Peter Pan, mai ha estat un dels meus personatges preferits. De det, de petit mai no en vaig arribar a saber pràcticament res. Ha estat de més grandet que he començat a interessar-me i a entendre la seva tràgica i alhora heroica història.

D'aquest personatge m'interessa la seva lluita aferrissada per mantenir un model vida autònom enmig d'una societat que l'arrosega cap a una felicitat predeterminada i amb un tempus inexorable.

A voltes em sento una mica així. Nedant contra corrent en un mainstream que arrossega les persones del meu entorn. Haig de confessar, que tinc aquesta sensació cada vegada més sovint i de forma cada vegada més acusada.

I és en alguna d'aquestes ocasions, en les que constato dramàticament la contradicció existent entre la meva vida i la de la resta dels meus semblants, que em qüestiono: Company, és que encara no ha arribat el teu moment o és que potser ja hauries de deixar de nedar contracorrent?

Demanar perdó

2006-07-15T17:05:00.000+02:00

El dilluns vaig constatar els efectes beneficiosos i reparadors de demanar perdó. Crec que ara he comprés la seva importància i el seu poder, que són enormes. Ha estat una lliço de la vida fonamental que m'ajudarà a ser més feliç. Malgrat que lamentablement demanar perdó no ha estat una pràctica habitual del meu comportament històric a partir d'ara m'esforçaré a incorporar-la. Sincerament considero que la pau interna que dona paga amb escreix l'esforç que a voltes pot representar. Perdonar: No guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda.

“El perdó cau com pluja fina sobre la terra. És dues vegades beneït: beneix aquell que el dóna i aquell que el rep".

William Shakespeare, dramaturg

Nou PC i actualització

2006-07-14T03:00:00.000+02:00

Avui m'he comprat un ordenador. Fa deu dies que no tenia PC a casa i no em podia connectar ni actualitzar el blog. Sento l'absència i prometo rescabalar, a partir d'avui, la manca d'actualitat del blog. De fet hi ha novetats...

Cada dia surt el sol

2006-07-02T01:33:00.000+02:00

Avui hem anat al cinema. Ella estava radiant i jo vibrant. També avui he començat una nova feina. Estic molt engrescat personalment i professional, no m'esperava tornar-ho a estar tant. Aquest darrers mesos a la Secretaria m'han cremat de tal forma, que creia que ja no podria tornar-me a il·lusionar. No ha estat així. Ahir vaig sortir de festa amb la gent del màster i dijous al sopar zapatista amb uns bons amics. Vam anar al Rincon Maya, a la cantonada de València amb Aribau, allà no només hi serveixen cuina mexicana deliciosa, sinó que a més, s'hi poden prendre els millors Margaritas del país. També dimecres vaig quedar per sopar amb un nou amic. M'encanta fer amics! Sembla que tot reneixi, torna a sortir el sol... Cada volta em sento millor, més alliberat, més tranquil, més feliç, em vaig descontracturant. Està clar que he encertat: la SGJ ha quedat enrera. Només vull parlar de futur, de projectes, d'esperances, de sorpreses i sobretot d'optimisme i bon rotllo.

Sant Joan a Formentera

2006-06-27T02:41:00.000+02:00

Festa de nit

Platja de dia

La vida és ara

2006-06-27T02:06:00.000+02:00

La vida és ara amics, gaudim-la i compartim-la a cada moment.

El sacrifici no existeix.

No hi ha cap futur incert i predibuixat que justifiqui la renúncia del present tangible i a voltes també sorprenent.

Carpe diem!!!!

Decisió presa

2006-06-27T01:41:00.000+02:00

Avui he sopat amb un amic hem parlat de futur. Ateses les aspiracions professionals, les il·lusions, les circumstàncies actuals del govern - i de la SGJ en particular, - el compromís personal i el de projecte i la dignitat; he resolt no continuar treballant a Joventut. Demà tinc una reunió amb l'Olivié i li comunicaré aquesta decisió. No sé que em vol dir ell però ara si sé del cert, el que li diré jo. Aquest cap de setmana hem estat a Formentera. Ha estat brutal, absoluatment reparador. Hi ha hagut festa, platjes paradisíaques, sol, descans, àpats deliciosos i sobretot molta amistat. També he près una decisió emocional important. M'ha costat pràcticament un any de configurar però ara la veig clara. Em costarà molt d'executar però ho faré. És del tot just i necessari. Demà intentaré rescatar alguna de les moltes fotos boníiiiiiissimes que hem fet i la penjaré al blog. Així faré proves de funcionament i esponjaré una mica el blog que tanta lletra el fa una mica infumable. M'està agradant força això del blog. Encara no sé quin tipus de blog vull que sigui. No sé que hi vull dir però mentre hi penso i exploro noves possibilitats està esdevenint una espècie de diari. Ja en parlarem... Avui he conegut la mort de l'avi d'en Jordi. Ell se l'estimava molt i jo a ell. Per això avui és també un dia trist al blog.

Salvador Espriu

2006-06-22T00:48:00.000+02:00

Oh!, què cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Aleshores a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que abandona el seu indret", mentre jo ja ben lluny, em riuria, de la llei de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni, i em quedaré aquí fins a la mort, car sóc també molt covard i salvatge, i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Segon post

2006-06-22T00:02:00.000+02:00

Dilluns s'aprova l'estatut vergonyant d'un poble agenollat i mesell. Dimarts el govern em traeix per enèssima vegada i dimecres plega el president. La setmana passada vaig descobrir amb dolor que el palau nacional de Moltjuïc havia estat només un gran decorat. Quin país de pandereta! No en queda res de digne, ni partits, ni sindicats, ni mitjans, ni periodistes, ni polítics, ni fiscals, ni palaus. Quin bon govern hem donat al poble i a la terra? M'han usat, rebaixat, vexat, extorquit, embrutit i m'han expulsat com un gos. És aquest el preu del servei al país? Certament he de marxar nord enllà, on diuen que la gent és neta noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Ja tinc ganes de ser-hi, per poder riure'm de tot pelgat i reposar i reflexionar i viure i trobar i retrobar i per tornar també, qui sap, amb renovada força. Tenia molt clar que havia de votar diumenge però aquestes properes eleccions - autonòmiques i no nacionals una volta més encara- ja no sé que fer. Tots els partits m'han decebut molt aquesta legislatura, començant per els meus.

Primer Post

2006-06-21T01:41:00.000+02:00

Avui és el primer dia que no he anat a la SGJ. Ahir l'Eulàlia em va dir que em trucaria de seguida, de fet ja fa dies que em diu que aviat em dirà alguna cosa. De moment no hi ha pressa perquè estic estudiant per a l'exàmen de finances. Però si quan torni de Formentera el diumenge no hi ha hagut novetats hauré de prendre una determinació definitiva.

Aquest és el meu primer post al blog. Ja fa dies que el volia crear. Properament explicaré quan vaig decidir de crear-lo. Avui només he executat aquella decisió. Avui precisament he rebut la invitació del nou blog d'una amiga. Ja és tard però el visitaré i provaré d'afegir el link.