Ja fa uns dies que soc al Brasil. Tot i que el meu allotjament ha estat fixat a un apartament deliciós a Sao Paulo, en realitat no hi he estat gaire a la ciutat. He estat bàsicament viatjant arreu del país visitant instal·lacions industrials i agrícoles. He visitat una fàbrica enorme de suc de taronja a la regió interior de l'estat de Sao Paulo. He estat a les seves corresponents fazendas que són les grans hisendes on es produeix la taronja. He volat fins a Marília a visitar una planta tractadora de cotó, he vist un port de càrrega per a l'exportació massiva de productes agrícoles a granel i en contenidors cap a ultramar. He anat a Riberao Preto a conèixer diverses fàbriques enormes de tractament de canya per a la producció de sucre i alcohol. He dormit a una usina de sucre monstruosa al mig de Mato Grosso do Sul i en mig d'un mar de camps on hi viuen en colònies industrials, pròpies del segle passat, comunitats senceres de més de 200 famílies treballadores. Aquí a Sao Paulo, en canvi he mantingut reunions a edificis on els executius arriben en helicòpter, m'he allotjat a grans hotels i he localitzat la botiga de Tiffany. I en general estic molt impressionat. Això està essent certament una aventura. I realment té tots els seus elements: descoberta, aprenentatge, enriquiment i també repte. No tot ha estat fàcil. El país és nou i la ciutat és molt dura i costa adaptar-s'hi. No hi ha transports públics i tot s'ha de fer en taxi en mig d'un caos circulatori permanent. El portuguès s'entén força bé però no prou per comunicar-se amb comoditat els primers dies. El projecte professional és apassionant però les expectatives són molt altes i la pressió també. Treballem molt.
En qualsevol cas estic content. Ara el repte però és encara adaptar-me a la ciutat, aprendre portuguès i integrar-me a la vida social i afegir veritable valor per al meu client a través del meu treball. No és poc. El compromís és ferm i la il·lusió també.
Aquest cap de setmana també és de tres dies per què el divendres se celebra Tots Sants. O sia que he tingut temps per relaxar-me i gaudir de la piscina de l'hotel. ;-) Confesso que ja m'he implementat la meva primera caipirinha, la meva picanha i els meus esmorzars gloriosos amb fruites tropicals a dojo. La ciutat no m'ha semblat de moment massa atractiva però ja he descobert un parell de restaurants i locals dignes, com aquest, pel meu barri. Encara tinc feina en aquest sentit. El clima és molt temperat no fa fred però tampoc calor. Jo m'imaginava que seria molt més càlid. Ara som a la primavera virant cap a l'estiu. De moment està fent un clima molt humit amb pluges i sol intermitentment. És curiós que si estic aquí efectivament fins a l'abril hauré pogut fugir de l'hivern durant un any i mig. Amb això de la globalització tampoc les estacions no són ja el que eren. Jo viuré un any i mig a l'estiu!!!
