Discrepància

A Amèrica hi ha moltes amèriques. Generalitzar sobre els estats units, en si mateix és un absurd, perquè és un país ple de diversitat, varietat i de contrastos. Aquí hi ha de tot; el bo i el dolent, s'hi pot trobar el millor i també el pitjor. Hi ha certes però, que m'ha sorprès molt trobar als US - i que sembla que arrelen sobretot a NY - aquestes són: una enorme capacitat d'autoconeixement sobre el seu propi país, un profund i general esperit crític i més enllà d'això una enorme i valiosíssima capacitat d'autocrítica. La crítica i la discrepància a NY són norma.

El Woolworth

Aquest és l'edifici Woolworth. És el gratacels més antic de la ciutat i també és un dels més bonics. Està construit amb un estil que imita l'arquitectura gòtica, de manera que el seu hall sembla talment una catedral i els seus acabats són plens de detalls propis d'aquesta, com els arcs ogivals a les finestres o les gàrgoles amb forma de monstres a les cornises. Les plantes inferiors del Woolworth són també part de les instal·lacions de la NYU i precisament és aquí on faig les meves clases d'anglès. Em va perfecte perquè és molt aprop de casa i així hi puc anar caminant dos matins a la setmana a aprendre de lletres. Les classes són força divertides i el grup és reduït i molt heterogeni, no hi ha cap estudinant del mateix país d'aquesta manera és impossible canviar d'idioma i els accents es barregen de forma molt original.

Getting started at NYC life

Ara ja fa un mes que vaig arribar. El procés d'instal·lació i aclimatació a la ciutat ha tingut un ritme frenètic i fins i tot brusc, tot i que algunes gestions han estat força pesades tot ha estat considerablement fàcil i ràpid. En unes tres setmanetes, es pot dir que ja he començat a abandonar el règim transitori de confusió i he passat a un nou permanent caracteritzat sorprenentment per una normalitat genuinament novayorquesa. Ja estic del tot instal·lat i tinc l'allotjament solucionat per 4 mesos, la rutina domèstica ha quedat establerta, la dinàmica acadèmica també ha estat fixada. Ja no em perdo tant sovint al metro, ni estic mitja hora estudiant com arribar als llocs avans de marxar, ni em passo 10 minunts estudiant el funcionament dels establiments avans de demanar un simple entrepà o un café. Esmorxo cada dia un bagel o un donut amb un café aigualit, seguixo les news a la CNN i vaig diariament a la biblioteca a llegir o a preparar algun treball. No és una ciutat fàcil però de seguida t'hi acostumes i els novaiorquesos van molt a la seva però responen amb força amabilitat si els interpel·les. A les classes hi descobreixo lliçons força interessants, un considerable esperit crític i sobretot també un notable esperit autocrític que m'ha sorprès molt gratament.

Des de NYC

En efecte, aquestes són les vistes des del meu apartment a NYC.

Hi vaig aterrar el 18 de gener i això i moltes altres coses que van passant confirmen que enguany serà un gran any. La veritat és que no he tingut gens de temps per actualitzar el blog perquè vaig de cul a la gran ciutat. Tot és una mica complex per un amateur a la megàpolis. Fa un fred que pela, la ciutat és brutal i de moment tot està sortint sobre rodes. Això està esdevenint un trionf absolut. Estic entusiasmat amb la ciutat, la gent, la universitat i la vida aquí.

El cert és que cada dia és una aventura nova, amb nous personanges, nous paisatges i sorprenents arguments. A voltes si que tinc la sensació d'haver entrat a una pel·licula....però és collonut. Intentaré anar desgranant els seus episodis més sovint.