Sant Joan a Formentera

Festa de nit

Platja de dia

La vida és ara

La vida és ara amics, gaudim-la i compartim-la a cada moment.

El sacrifici no existeix.

No hi ha cap futur incert i predibuixat que justifiqui la renúncia del present tangible i a voltes també sorprenent.

Carpe diem!!!!

Decisió presa

Avui he sopat amb un amic hem parlat de futur. Ateses les aspiracions professionals, les il·lusions, les circumstàncies actuals del govern - i de la SGJ en particular, - el compromís personal i el de projecte i la dignitat; he resolt no continuar treballant a Joventut. Demà tinc una reunió amb l'Olivié i li comunicaré aquesta decisió. No sé que em vol dir ell però ara si sé del cert, el que li diré jo. Aquest cap de setmana hem estat a Formentera. Ha estat brutal, absoluatment reparador. Hi ha hagut festa, platjes paradisíaques, sol, descans, àpats deliciosos i sobretot molta amistat. També he près una decisió emocional important. M'ha costat pràcticament un any de configurar però ara la veig clara. Em costarà molt d'executar però ho faré. És del tot just i necessari. Demà intentaré rescatar alguna de les moltes fotos boníiiiiiissimes que hem fet i la penjaré al blog. Així faré proves de funcionament i esponjaré una mica el blog que tanta lletra el fa una mica infumable. M'està agradant força això del blog. Encara no sé quin tipus de blog vull que sigui. No sé que hi vull dir però mentre hi penso i exploro noves possibilitats està esdevenint una espècie de diari. Ja en parlarem... Avui he conegut la mort de l'avi d'en Jordi. Ell se l'estimava molt i jo a ell. Per això avui és també un dia trist al blog.

Salvador Espriu

Oh!, què cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. Aleshores a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que abandona el seu indret", mentre jo ja ben lluny, em riuria, de la llei de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni, i em quedaré aquí fins a la mort, car sóc també molt covard i salvatge, i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Segon post

Dilluns s'aprova l'estatut vergonyant d'un poble agenollat i mesell. Dimarts el govern em traeix per enèssima vegada i dimecres plega el president. La setmana passada vaig descobrir amb dolor que el palau nacional de Moltjuïc havia estat només un gran decorat. Quin país de pandereta! No en queda res de digne, ni partits, ni sindicats, ni mitjans, ni periodistes, ni polítics, ni fiscals, ni palaus. Quin bon govern hem donat al poble i a la terra? M'han usat, rebaixat, vexat, extorquit, embrutit i m'han expulsat com un gos. És aquest el preu del servei al país? Certament he de marxar nord enllà, on diuen que la gent és neta noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Ja tinc ganes de ser-hi, per poder riure'm de tot pelgat i reposar i reflexionar i viure i trobar i retrobar i per tornar també, qui sap, amb renovada força. Tenia molt clar que havia de votar diumenge però aquestes properes eleccions - autonòmiques i no nacionals una volta més encara- ja no sé que fer. Tots els partits m'han decebut molt aquesta legislatura, començant per els meus.

Primer Post

Avui és el primer dia que no he anat a la SGJ. Ahir l'Eulàlia em va dir que em trucaria de seguida, de fet ja fa dies que em diu que aviat em dirà alguna cosa. De moment no hi ha pressa perquè estic estudiant per a l'exàmen de finances. Però si quan torni de Formentera el diumenge no hi ha hagut novetats hauré de prendre una determinació definitiva.

Aquest és el meu primer post al blog. Ja fa dies que el volia crear. Properament explicaré quan vaig decidir de crear-lo. Avui només he executat aquella decisió. Avui precisament he rebut la invitació del nou blog d'una amiga. Ja és tard però el visitaré i provaré d'afegir el link.